Ja no sé com explicar-ho a la gent, no sóc la famosa Morgana, la fada de Merlí, sinó Morgana la dels ulls verds. Acabe dencetar el tercer trimestre de lúltim curs de Primària, un moment molt important de la meua vida, i ja és hora de començar a decidir què vull ser de major. El pare vol que siga arquitecta o advocada o metgessa, i la iaia diu que seré ministra, perquè sóc molt espavilada, com diuen totes les iaies, però a mi magradaria més ser periodista esportiva, per a poder entrar debades en tots els partits de bàsquet. Berenguer insisteix a escriurem una poesia. No sé què passa, però quan ens trobem, als dos ens entra la desesperació amorosa i no sabem què dir-nos. Arribarà a algun lloc aquesta relació?
