Lamor és bell fins i tot en labisme. Shunichi és programador informàtic i té lafició de fotografiar gats, i Saeko, la seva dona, sencarrega de reposar i de mantenir tres màquines expenedores de begudes. Es van conèixer cinc anys enrere, quan eren veïns, i ell es va enamorar dels seus plors. Des daleshores duen una vida tranquil·la, fins que una petició de la germana de Saeko els trastocarà el món de cada dia. A Lany de Saeko, Katayama parla del difícil ancoratge de dues persones al món. De la seva vida diària, amb les seves tristeses i alegries, amb les seves angoixes, amb el seu amor. En definitiva, amb la seva petita felicitat. I, a la vida quotidiana, lautor hi contraposa la Vida en majúscula. El cicle de la vida plasmat en lalternança de les estacions. Lhome, com un element més de la natura. La concepció que mostra Katayama sobre la vida i la mort, sobre el pas del temps, sobre el simbolisme de les estacions de lany, les citacions que fa del budisme, les constants al·lusions als llaços amb lespiritualitat i la cultura xineses no solament sinspiren en lestètica i lespiritualitat japoneses, sinó que indiquen un camí possible per trobar un nou sentit a la vida.
