Lev Tolstoi (Iàsnaia Poliana, 1828 - Astàpovo, 1910). Un dels grans escriptors de la història, per la seva destresa narrativa, la profunditat de les intuïcions i la precisió psicològica amb què descriu als personatges. La seva obra la constitueixen títols tan rellevants com Guerra i pau (1869), Anna Karènina (1877), La mort d'Ivan Ilitx (1887), Sonata a Kreutzer (1889) o Resurrecció (1899). A banda de l'obra estrictament literària, que li va donar repercussió universal, i de cartes i diaris, Tolstoi va escriure moltíssims assaigs, nombrosos pamflets i incomptables articles sobre temàtiques variadíssimes: el concepte d'art, qüestions religioses i ètiques, crítica política i econòmica, denúncies contra l'estat, propostes educatives, reflexions sociològiques, etc. Aquest esforç ingent per entendre el món i criticar les males polítiques l'erigeixen en un dels pensadors morals més fecunds i més fascinants.