“Hi havia una vegada una tetera molt arrogant; estava orgullosa de la seva porcellana, del seu llarg pitó, de la seva ampla ansa; tenia alguna cosa davant i quelcom darrera: el pitó davant, i darrere la nansa, i es complaïa en fer-ho notar. Per mai parlava de la seva tapadora, que estava trencada i encolada; o sigui, que era defectuosa, i a ningú li agrada parlar dels seus propis defectes, bastant ho fan els altres!...”
