En Joan, a la ratlla dels seixanta anys i amb la consciència d’haver dut una vida mediocre, inicia el retorn al passat a la recerca del primer amor, cap a la infància i l’adolescència i, també, cap a la vida no viscuda, cosa que el van condicionar. Unes vides que transcorren per un dels períodes més obscurs i tràgics de la nostra història i de la qual el protagonista s’escapoleix tot refugiant-se en el món de fantasia que li proporcionen les pel·lícules que es projectaven al cinema del casalot on va néixer. En Joan no pot defugir el record de la Carlota, aquella criatura iridescent que va estimar i que el va iniciar sexualment. És així que, al límit del seu futur, projecta un últim viatge que el durà més enllà de la pròpia mort.
