El terme «postmodernitat» ?propi dels anys vuitanta del segle passat, però encara vigent avui dia? indica un canvi de tendència respecte de la modernitat, marcada per la secularització i el desencantament del món. A més, aspectes característics, com la desconfiança envers el racionalisme, la fragmentació del discurs i la ruptura amb la tradició, tenen una incidència especial en l'àmbit religiós. Així, la crisi del racionalisme ha propiciat el ressorgiment d'una mentalitat premoderna, predisposada a acollir els elements màgics, mítics, místics o supersticiosos que semblaven haver desaparegut del panorama cultural d'Occident. Ara bé, no podem reduir l'actual efervescència religiosa a un simple fenomen regressiu. Les noves recerques religioses poden ser una de les sortides existencials a la nova situació canviant, dispersa, mòbil i plural.
